Accés al contingut Accés al menú de la secció

2.0 BPG

Twitter biblioteca Girona



Dimecres, 18 de gener de 2017

APARADOR CULTURAL

“Fes un cafè amb...” Zygmunt Bauman: la biblioteca dedica un dels seus aparadors culturals al sociòleg polonès, mort aquest mes de gener

La Biblioteca Pública Carles Rahola dedica el seu aparador de la segona planta, "Fes un cafè amb..." a Zygmunt Bauman, el sociòleg que va encunyar el concepte de "modernitat líquida" per parlar de la societat actual: un pensador essencial mort el passat 9 de gener als 91 anys.


"Fes un cafè amb..." Zygmunt Bauman.
"Fes un cafè amb..." Zygmunt Bauman.

“Fes un cafè amb...” és el nom que rep el peculiar aparador cultural situat a la zona negra de la segona planta de la biblioteca.

El seu objectiu és apropar als usuaris el fons bibliogràfic d'una figura vinculada al camp de les Humanitats -sociòlegs, polítics, filòsofs, historiadors, literats...-. Els documents exposats es poden endur en préstec mitjançant el procediment habitual.

Des que va engegar-se amb l'obra de Bertrand Russell, l'agost del 2015, la taula ha mostrat -amb una periodicitat mensual- la d'altres convidats d'excepció, com ara Virginia Woolf, Gabriel Ferrater, Lluís Companys, Maria Antonia Oliver, Simone de BeauvoirE.M. Cioran o Narcís Jordi-Aragó.

La proposta incorpora el bibliohastag #fesuncafèamb perquè l'usuari pugui consultar a les xarxes socials, de forma ràpida, quins personatges han estat triats per a l'expositor fins avui dia.

El mes de gener la Biblioteca Pública Carles Rahola dedica aquest expositor a difondre l'obra de Zygmunt Baum un dels pensadors més importants del segle XX i començaments del segle XXI, actiu fins als seus últims moments: el 27 de gener es publicarà en anglès la seva obra pòstuma "Retrotopia" que havia deixat enllestida abans de morir als 91 anys.

Zygmunt Bauman va néixer el 1925 a Polònia en el si d'una família jueva i, en esclatar la segona guerra mundial, va fugir a l'URSS amb els seus pares.

Amb 19 anys va incorporar-se a l'exèrcit polonès sota ordres soviètiques per combatre el nazisme que havia ocupat Polònia i es va fer membre del Partit Comunista. Un cop acabada la guerra, tornà a Varsòvia on va continuar formant part del servei d'intel·ligència soviètic durant uns anys, fet que posteriorment ha considerat equivocat tot i que no s'ha provat que les seves tasques hagin anat més enllà de treballs burocràtics sense transcendència.

En la postguerra coneixerà Janina Bauman -Lewinson de soltera-, estudiant de periodisme que havia estat empresonada al gueto de Varsòvia per la seva condició de jueva i que quaranta anys més tard va explicar aquesta esborronadora experiència al llibre "Más allá de estos muros", un altre testimoni imprescindible de la vida als camps nazis amb un contrapunt esperançador. 

L'antisemitisme també va afectar el mateix Zygmunt qui, després d'haver publicat els seus primers llibres, patí les purgues polítiques i racials derivades de la crisi política de març del 68 a Polònia, protestes paral·leles a la primavera de Praga txecoslovaca en contra de les pressions del règim soviètic. Baumant, qui a començaments del 68 ja havia abandonat el Partit Comunista -tot i que mai renunciaria a un ideal socialista-, va haver d'exiliar-se a Israel per dos anys i va realitzar una breu estada a Nord-amèrica, sempre com a professor universitari, abans d'acceptar un lloc al departament de sociologia de la Universitat de Leeds, on continuaria la resta de la seva carrera. 

Des dels seus inicis com a escriptor als anys 60 fins a la segona meitat dels 80, Zygmunt Bauman va tractar la sociologia des del concepte de classe social, amb influència del teòric postmarxista Antonio Gramsci o del sociòleg Georg Simmel -llibres d'aquest últim com "Filosofia de la moda" seran essencials en l'evolució posterior de Bauman

A la segona part dels anys 80 comença una segona etapa on realitza un estudi contundent de la modernitat, el racionalisme i els riscos del seu desenvolupament extrem. Seguint les tesis de Freud -"El malestar en la cultura"- i Theodor Adorno i Max Horkheimer -"Dialéctica de la ilustración"- sobre l'ambigüitat de la modernitat i el progrés -un trade-off, o empresa on s'han de sacrificar determinats aspectes en interès d'una finalitat que pot pervertir-se en deixar de banda els elements sacrificats: com una partida d'escacs en què es perd la reina després de deixar caure un alfil en una estratègia mal calculada- o els estudis sobre la banalitat del mal -l'obediència a l'autoritat per sobre de la moral personal- de Hannah Arendt o Stanley Milgram, Zygmunt Bauman explica a "Modernidad y holocausto", la seva obra cabdal d'aquesta època, l'holocaust com a un producte exclusiu de la modernitat, no com a una excepció aberrant que s'hagi superat o sigui aliena a la societat actual. Tragèdies com la solució final només han pogut ser dutes a term en una societat avançada, amb una divisió de treball absolutament estratificada i una indiferència moral resultat de la sumisió a l'autoritat. Segons Bauman, la realitat de la societat moderna no és suficient per produir l'holocaust però sí és una condició necessària

Aquestes premises portaran Bauman a la seva tercera etapa i la que més renom li ha donat: l'estudi de la post-modernitat i l'acunyament del terme societat líquida

La societat actual ha passat d'una forma sòlida on hi havia una ferma sensació d'arrelament, definició i confiança en el futur o almenys previsibilitat; a una de líquida: proteica, fugissera, inestable, histèricament renovable, impracticable a llarg terme, en cerca de resultats instantànis immediatament insuficients.

Aquesta liquiditat ha amarat tots els camps de la societat globalitzada actual: l'amor, el treball, les arts, qualsevol sector s'ha convertit en líquid. El consumisme és la mida que marca qualsevol tipus de relació. Els erudits passen a ser col·leccionistes, sempre més preocupats per afegir nous trofeus -normalment dins d'una especialització molt reduccionista- que d'asseure uns coneixements bàsics que avui dia ja no són valorats.

S'ha passat d'una societat productora a una consumista, ni tan sols per acumular, sinó pel simple fet d'adquirir i desfer-se'n

La recerca de la singularitat crea una angoixa propera a l'histerisme en tots els aspectes: qui no es renova constantment queda marginat. Zygmunt Bauman és el sociòleg del precariat, dels oblidats de la societat. A la societat líquida no es poden fer plans de futur. S'ha perdut el nexe social de la resposta conjunta: cadascú ha de mirar per si mateix, no ser ell qui caigui: fins a la pròxima vegada que senti l'amenaça, cada volta més ràpidament renovada. La por també és líquida i constant -atemptats, catàstrofes naturals-, tot i ser indefinida. Bauman veu programes tipus "Gran Hermano" com a símbol d'aquest procés: com menys concursants queden, més es converteix la solidaritat en lluita. 

Al documental "La teoría sueca del amor", explica com la societat més avançada del nostre temps és també la més individualista i té com a fi a atènyer la independència personal. La interdependència social i els seus vincles positius es perden en el procés. Segons Bauman, avui existeixen dos mons: on-line i off-line. Un sense riscos -líquid- i l'altre ple de compromisos i contraposicions: amb gent real diversa amb la qual s'ha de tractar, dialogar, conviure. Les habilitats socials s'han perdut al món virtual: cercant una companyia a mida on-line s'arriba a una soledat real i absoluta off-line. La felicitat és el fruit d'afrontar les dificultats i superar-les: un cop desaparegudes aquestes en una societat acomodada, desapareix també la felicitat.

Els seus últims anys, Zygmunt Bauman va estar molt preocupat per la qüestió dels refugiats, a la qual va dedicar-li el seu últim llibre publicat en vida "Strangers at our door".

Zygmunt Bauman va guanyar, entre altres, el "Premi Príncep d'Astúries de comunicació i humanitats" i el "Theodor Adorno", dos dels premis més importants en el seu àmbit.

Al llarg d'aquest mes, des de l'aparador "Fes un cafè amb...", la Biblioteca Pública Carles Rahola, convida els usuaris a conèixer millor les idees de Baumant i, per tant, la mateixa realitat social dels seus lectors, amb una completa selecció de les obres del sociòleg i assajos o llibres d'entrevistes relacionats amb aquest imprescindible pensador crític de la postmodernitat.