• Imprimeix

Escriptor 'De Capçalera'

El Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Institució de les Lletres Catalanes (ILC)  i amb la col·laboració de l'Institut Català de les Dones, impulsa el projecte DE CAPÇALERA.

L’objectiu d’aquest projecte, que  reclama un prestigi i una trajectòria per parts dels autors, és fer evident el vincle existent entre els escriptors catalans i les  biblioteques públiques del país mitjançant una acció que té com a antecedent el fet que moltes biblioteques treballen de forma habitual amb escriptors i hi tenen un tracte continuat en el temps, que ha donat bons fruits a nivell de col·laboracions, suports i coneixements mutus.

El projecte demana a les biblioteques que reconeguin de manera preferent un d'aquests escriptors/escriptores de trajectòria literària contrastada i amb els quals mantenen una relació de proximitat i, al seu torn, que els escriptors triïn també una biblioteca predilecta o DE CAPÇALERA.

Miquel Fañanàs (Girona, 1948) va irrompre en les lletres catalanes amb l'embranzida dels dos-cents trenta milions de metres cúbics d'aigua que esquerdaven la presa de Susqueda, tot negant la ciutat de Girona i fent desaparèixer els municipis d'Anglès, Bescanó o Salt en el seu primer relat: "Susqueda". Una ficció que deslliurava el fantasma de Susqueda, por inconscient que encara avui provoca malsons a molts gironins.

La narració va rebre, l'any 1981, l'accèssit del primer premi de novel·la curta Just M. Casero, convocat per la Llibreria 22; i va provocar el pànic -tal com relata Josep M. Fonalleras al pròleg de la tercera edició del llibre- a la ciutat de Girona amb la retransmissió radiofònica teatralitzada del relat. El programa va resultar una versió amateur, entre rialles incontrolables i amb continus avisos al fet que es tractava de ficció, de la mítica adaptació radiofònica de "La guerra dels mons" de H.G. Wells a càrrec d'Orson Welles. Amb semblants conseqüències, tot i que a petita escala. Les forces de l'ordre van haver de presentar-se a l'estació de ràdio per demanar explicacions: el boca-orella havia alarmat la població, convençuda que escoltava un noticiari versemblant.

Fañanàs va iniciar-se en el periodisme a la revista Presència i va ser membre del seu Consell Editorial. El periodisme és la seva altra gran passió a banda de la literatura. Ha escrit en els diaris ja desapareguts "El Correo Catalàn" "El Diario de Barcelona" i en d'altres vigents com "El Periódico", "La Vanguardia" o "El punt"

També ha estat Tinent d’Alcalde, Cap de Premsa i Regidor de l’Ajuntament de Girona.

Després de "Susqueda i altres narracions" (1983), el seu primer llibre, que va ser traduït al xinès i incloïa "Heu vist en Tana", premi Just M. Casero; Miquel Fañanàs s'ha anat convertint, amb la publicació de cada nou llibre, en un dels novel·listes més exitosos de la literatura catalana actual.

"Dies irae" (1986) es presentaria amb un pròleg de Víctor Mora, mort recentment, i "A tant la peça" (1989) seria la primera aventura protagonitzada pel tafaner periodista Oriol Rovira. Aquest personatge continuaria complicant-se la vida involuntàriament als posteriors llibres: "L'any de la serp" (1991) -ambientat a Pequín durant les revoltes estudiantils de la plaça de Tiananmen-, "El complot dels pinzells" (1999), "El secret del cardenal" (2005) -ficció on l'Oriol investiga la misteriosa mort de l'arquebisbe de Girona-, "Morts de fama" (2008) -assassinats dins del superficial món dels actuals famosos- i "Mort a Girona" (2010) -novel·la amb rerefons històric que explica el setge de Girona a la Guerra del Francès, amb motiu del bicentenari, arran d'una troballa de l'Oriol Rovira-.

La novel·la històrica és, sens dubte, el camp que actualment més interessa l'autor. Dins d'aquest gènere s'inclouen les seves novel·les "La bruixa de pedra" (2012) -Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica-, que narra la història de la Bruixa de la Catedral a la Girona dels temps de la Inquisició, al segle XIV; o "El Gran Inquisidor", novel·la que torna a la mateixa època i que ens relata la història del terrible Nicolau Eimeric: un dels personatges catalans més sinistres de tots els temps. Tots dos han entrat en les llistes de llibres més venuts a Catalunya.

Miquel Fañanàs ha conreat amb el mateix èxit la novel·la infantil i juvenil en llibres com "La pedra màgica" (1995) -també traduït al xinès-, "On és el tigre?" (1999) o "La roca del corb" (2004).

La seva bibliografia també compta amb novel·la negra -"Un bon dia per matar, un bon dia per morir" (2000)- i novel·la eròtica -"Diari de les revelacions" (1994), Premi Vall d'Albaida de Literatura Eròtica.

"Bonastruc el jueu" (2017), una nova immersió en la novel·la històrica, és la seva última obra publicada: més de 400 pàgines dedicades a explicar la història de Bonastruc ça Porta, rabí i metge Gironí nascut a finals del segle XII que va relacionar-se amb personatges cabdals de la història i la cultura catalanes com Jaume I o, al menys en el camp de la ficció imaginat per Miquel Fañanàs a la seva novel·la, amb Ramon Llull.

A la Biblioteca Pública Carles Rahola els usuaris poden trobar la pràctica totalitat de les novel·les del seu autor de capçalera, Miquel Fañanàs. Molts dels exemplars estan signats i dedicats per l'autor.

Miquel Fañanàs
Data d'actualització:  25.01.2017